JOCS INTERACTIUS

Si voleu practicar tot el que hem vist en aquest blog, ací teniu uns enllaços de jocs interactius per a repassar i aprendre jugant, d’una manera molt divertida i diferent al que estem acostumats.

- El Sistema Solar

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3290 

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1074 

Si vos heu quedat amb ganes de més, vos recorde que en symbaloo he penjat enllaços amb molta més varietat.

TREBALL COOPERATIU

Una vegada tractats tots els continguts relacionats amb la temàtic d’aquest blog, m’agradaria fer una breu referència a l’aprenentatge cooperatiu. Em sembla realment productiu per a treballar la matèria.

Per tant, podem dir que el treball cooperatiu és una eina d’aprenentatge en la qual els alumnes s’organitzen en xicotets grups per treballar junts amb la intenció d’aconseguir metes i objectius comuns.

La cooperació, el treballar junts, la discussió en grup i el conflicte cognitiu que es produeix quan s’introdueixen punts de mira diferents, permeten l’alumne aprendre coses noves, rectificar, consolidar o reformar aprenentatges assolits. A més, totes aquestes interaccions ajuden els xiquets i xiquetes a establir relacions solidàries, respectar les diferents perspectives i desenvolupar habilitats socials.

REPRESENTACIÓ DE LA TERRA

Per últim, tractarem les diferents maneres de representar la Terra, o una part d’aquesta:

- Globus terraqüi: és una representació del planeta que en respecta la forma esfèrica. La Terra es representa a escala, és a dir, més xicotet que el real, i amb els elements molt simplificats.

- Mapa o plànol: representa la Terra o una part sobre una superfície plana que no respecta la forma esfèrica del planeta. Els mapes usen una escala menor a la realitat i estan orientats als punts cardinals: N, S, E, O. Alguns mapes tenen una llegenda en què s’expliquen les dades amb colors o signes.

Podem trobar diferents tipus de mapes: els físics (que representen el relleu), els polítics (que mostren els països, les comunitats autònomes o les províncies) i els temàtics (que inclouen diferents dades com, per exemple, les econòmiques).

Per a facilitar l’orientació, la Terra es divideix amb línies imaginàries que es representen en els mapes i els globus terraqüis:

- Meridians: semicircumferències que van de pol a pol de la Terra, com el meridià 0º de Greenwich. Amb els meridians mesurem la longitud, que és la distància entre el meridià 0º i un punt a l’est o a l’oest del planeta.

- Paral·lels: circumferències concèntriques paral·leles a l’equador, la circumferència imaginària que divideix la Terra en hemisferi nord i hemisferi sud. Amb els paral·lels es mesura la latitud, és a dir, la distància entre l’equador i un punt del mapa cap al nord o el sud.

LA HIDROSFERA I LA GEOSFERA

Si mirem des de l’espai el nostre planeta, podem veure color blau amb taques marrons i verds. No vos pregunteu a què correspon cada color?

Doncs bé, la hidrosfera és la massa d’aigua que cobreix la Terra, i està formada per: els oceans, els rius, els llacs, les aigües subterrànies, els glacials i els núvols. L’aigua de la hidrosfera es presenta en tres estats:

- En l’atmosfera es troba en estat gasós, en forma de vapor d’aigua que compon els núvols.

- La major part de l’aigua que cobreix la superfície del planeta es troba en estat líquid. El 97% és salada i correspon a mars i oceans. Només un 3% de l’aigua líquida del planeta és dolça, i correspon a les aigües continentals del rius, els llacs i els canal subterranis.

- A les zones més fredes del planeta trobem aigua en estat sòlid, en forma de gel o de neu.

D'altra banda, tenim la geosfera, que és la part més sòlida de la Terra. Està composta per una gran massa de roques i minerals. En podem distingir tres capes: 

- Escorça: la capa més externa i fina de la geosfera. Les roques formen ací illes i continents, sobre els quals vivim.

- Mantell: capa intermèdia i de més gruix. Ací, altes temperatures fonen les roques que es converteixen en el magma que expulsen els volcans. Les capes del mantell es mouen i poden provocar terratrèmols.

- Nucli: esfera amb un interior sòlid i un exterior fluid. Està format per materials densos i pesants, com el ferro. Les temperatures són les més elevades.

LA LLUNA I L'ATMOSFERA

La Terra té un satèl·lit que és la Lluna. La seua òrbita està a 384.000 km de distància. La força de gravetat de la Lluna és la causa de les marees als mars de la Terra.

La Lluna també té dos moviments: un de rotació sobre si mateixa i un altre de translació al voltant de la Terra. Els dos moviment tenen la mateixa durada: 27 dies i 8 hores; açò fa que sempre veiem la mateixa cara de la Lluna.

Durant el temps que fa la translació, la Lluna canvia d'aspecte segons la superfície de la Lluna que queda il·luminada pel Sol. Aquests diferents aspectes els anomenem fases de la Lluna. Les fases són quatre: nova, quart creixent, plena i quart minvant. La fase de Lluna nova no la veiem perquè no li arriba la llum del Sol però, a la fase de Lluna plena, el Sol la il·lumina totalment.

Abans d’acabar aquesta entrada, parlarem sobre l’atmosfera, que és la capa d’aire que envolta la Terra des de la superfície fins a uns 1000 quilòmetres d’altitud. L’aire de l’atmosfera es compon de diversos gasos necessaris per a la vida. El més abundant és el nitrogen, i després, l’oxigen. A més, conté vapor d’aigua, que provoca les precipitacions sobre el planeta, i l’ozó, que protegeix de la radiació del Sol.

La protecció que ens proporciona l’atmosfera és única en el Sistema Solar. Gràcies al fet que limita la radiació del Sol i impedeix que les temperatures a la Terra siguen massa altes, és possible la vida a la Terra.

Els gasos de l’atmosfera es distribueixen en cinc capes, totes imprescindibles perquè la Terra siga habitable. Els ésser vius ens desenvolupem en la troposfera, que és la capa més pròxima a l’escorça terrestre i reté la major quantitat d’oxigen i de vapor d’aigua. Les capes següents són l’estratosfera, la mesosfera, la termosfera i l’exosfera. Con més allunyada de la Terra es troba la capa, menys oxigen conté.

GIRS DE LA TERRA

La Terra fa dos tipus de moviments: el de rotació i el de translació. En el primer, la Terra gira al voltant del seu eix, el que origina la successió dels dies i les nits. La Terra tarda un dia a fer un gir complet sobre si mateixa, és a dir, 24 hores. És per aquesta rotació que la llum del Sol no il·lumina la superfície del planeta en el mateix moment, i mentre que en algunes zones de la Terra és de dia, d’altres no reben llum i hi és de nit.

En el segon tipus de moviment, és a dir, en el moviment de translació, la Terra gira al voltant del Sol. El temps que tarda la Terra a completar aquest gir s’anomena any i dura 365 dies i 6 hores. Els raigs del Sol arriben amb inclinació diferent a les parts de la Terra al llarg de l’any. Això és degut a l’òrbita de la Terra i a la inclinació de l’eix, i dóna origen a les estacions. Quan els raigs arriben quasi verticals, hi ha més hores de llum i és estiu. En canvi, si els raigs hi arriben molt inclinats, hi ha menys hores de llum i té lloc l’hivern.

Rotació

Traslació

EL SISTEMA SOLAR

Al voltant del Sol giren huit grans astres i altres cossos celestes. Tots aquests, formen el Sistema Solar. Els grans astres dels que parlem són els planetes. 

Què són els planetes? Doncs, són astres que giren al voltant del Sol, en una trajectòria quasi circular que s’anomena òrbita. A més, els planetes giren sobre si mateixos, i al voltant d’aquests poden girar altres cossos celestes anomenats satèl·lits. A continuació, farem dos distincions sobre els planetes:

- Els planetes interiors: Mercuri, Venus, la Terra, i Mart. Són els més pròxims al Sol i estan separats de la resta per un cinturó d’asteroides. A més a més, són els més xicotets i tenen una superfície sòlida i rocosa. L’únic planeta interior que té un satèl·lit (la Lluna) és la Terra.

- Els planetes exteriors: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Són els més allunyats del Sol. Tenen unes dimensions molt més grans que les dels planetes interiors, la seua superfície és gasosa i tenen molts satèl·lits.

A banda del Sol, els planetes i els satèl·lits, el Sistema Solar en té altres astres: els cometes, els asteroides i els meteorits.

- Els cometes son cossos compostos per gel, pols i roca. Quan s’acosten al Sol, el gel s’evapora i deixen una mena de cua lluminosa per on passen. 

- Els asteroides són grans roques que giren al voltant del Sol, Solen trobar-se en una zona entre Mart i Júpiter anomenada cinturó d’asteroides. 

- Els meteorits són roques més xicotetes. Quan entren en contacte amb la nostra atmosfera, poden incendiar-se i formar les estreles fugaces. 

EL SOL

El Sol és una estrela. Potser, en un primer moment ens semble estrany: “Una estrela? Si les estreles són punts xicotets i brillants que es veuen de nit”. Doncs sí, el Sol també és una estrela, és a dir, una massa gegant de gasos amb forma d’esfera 100 vegades més gran que la Terra, i al seu interior es generen enormes quantitats d’energia que arriben a la superfície del nostre planeta en forma de llum i calor.

El Sol és l’estrela més pròxima a la Terra i, per això, la veiem com l’estrela més gran de l’Univers. A més, està en transformació continua (igual que la resta d’estreles). Però, després de milions d’anys de vida, s’apaguen, mentre que d’altres exploten i en llancen la matèria a l’espai.

Com sabeu, l’energia que radia el Sol és aprofitada pels ésser vius, ja que és la base de la cadena alimentària, sent la principal font d’energia de la vida. A més, també aporta l’energia que manté en funcionament els processos climàtics.

Ara bé, un tema que resulta de gran importància és el canvi climàtic. El clima del nostre planeta canvia constantment, però sempre a un ritme lent. No obstant, en els últims anys, els humans hem abocat molts gasos contaminants a l’atmosfera a través de les indústries, els mitjans de transport, etc. Aquests gasos han fet que augmente la temperatura de l’atmosfera i del planeta. Açò és el que anomenem escalfament global. Aquest escalfament global és, alhora, el que provoca el canvi climàtic, que és un canvi de clima que altera la composició de l’atmosfera mundial. A continuació observarem una imatge que ens ajudarà a entendre-ho millor.

GALÀXIES

Una galàxia és un conjunt de milers de milions d’estels i de núvols de gas i pols. Al centre té un forat negre i al voltant del forat, diferents cúmuls d’estreles. El Sistema Solar, per exemple, es troba dins d’una galàxia. I, com s’anomena aquesta galàxia? La Via Làctia! 

Els materials que formen la galàxia, estels i núvols de gas i pols, estan en constant moviment. A més, les galàxies no es distribueixen de manera uniforme, sinó en agrupacions anomenades cúmuls de galàxies. Així, la Via Làctia pertany a un cúmul anomenat “Grup Local”, i està format per 30 galàxies, entre les que es troba Andròmeda.

Abans d’acabar aquesta entrada, crec que seria molt interessant parlar sobre un any llum. Perquè semble més fàcil, podem imaginar una autopista des de la Terra fins a la Lluna. Si conduïm un cotxe sense parar, tardaríem 170 anys!. Però, els astrònoms utilitzen una unitat de mesura diferent per a calcular les distàncies entre els cossos de l’espai: l’any llum. Aquest, fa referència a la distància que un raig de llum recorre en un any. Com sabeu, la llum és molt ràpida: recorre 300.000 quilòmetres en un segon. Així, la llum del Sol tarda només 8 minuts i 20 segons en arribar a la Terra. És curiós, no creeu? 

             
                 
                Via Làctia                                                                                                 Andròmeda

L'UNIVERS

Per a situar-nos, començarem parlant un poc sobre l’Univers: què és i com es va crear.

Doncs bé, l’Univers és matèria, energia, espai i temps; tot allò que existeix forma l’Univers. En quant a matèria és, sobretot, espai buit, ja que el 90% de l’Univers és massa obscura que no es pot observar. De fet, la matèria es concreta en llocs concrets com les galàxies, les estreles, els planetes, etc.

I ara ens preguntem: “com creà l’Univers?”. Hi ha diverses teories, però la més estesa és l’anomenada Teoria del Big Bang. Es defén que tot estigué originat per una gran explosió que ocorregué fa uns 13.7 milers de milions (miles de millones) d’anys. Aquesta explosió llançà matèria en totes direccions i causà que l’espai s’estengués. Des de eixe moment, l’Univers perdé densitat i temperatura i quan començà a refredar-se, el material es combinà per a formar galàxies, estreles i planetes.

PRESENTACIÓ

Aquest blog està pensat per a mostrar-vos informació i eines que ajuden al desenvolupament de l'ensenyança de tot allò relacionat amb l'univers i el Sistema Solar.

Ací, mostrarem informació sobre:

• L'univers: components i origen
• El Sistema Solar: planetes i les seues característiques
• La Terra: moviments i les seues conseqüències.

Tot açò, dins d'un Tractament Integral de la Llengua i els Continguts per a afavorir l'aprenentatge natural del valencià com a llengua útil dins de la nostra activitat quotidiana.